Ronda
Ambeles núm. 6
Teruel
Telf. 978610806
http://www.restauranteambeles.es/
LOCAL
No coneixem cap restaurant destacable
de Teruel i, després de donar unes quantes voltes, tampoc sembla que sigui
fàcil deixar-se guiar per l’olfacte. Per no tenir cap ensurt, ens deixem
aconsellar per l’única recomanació que ens hem endut amb nosaltres: el
Restaurant Ambeles. Es tracta d’un restaurant de tall clàssic. A l’entrada hi
ha la zona de bar i, més endins, un menjador molt ampli, prou ampli per
encabir-hi diferents banquets i taules nombroses. Els tovallons i les tovalles
són d’un blanc rigorós i ben planxat. Les parets estan decorades amb tot tipus
de quadres que no segueixen cap corrent estètic en concret: des de bodegons
d’aram a quadres abstractes. La música hi fa una mica de nosa, més que res
perquè són els 40Principals i potser no és el lloc més adient per a
sintonitzar-los.
ELABORACIÓ
No podem marxar de Teruel sense abans
haver provat la carn de xai denominació d’origen. Com que l’elaboració és
lenta, mentrestant ens agafem l’amanida que ens ha aconsellat la mestressa. A
la carta, l’amanida sembla atractiva i diu que porta “aceitunas” de Aragon.
Perfecte, perquè també ens faltava provar-les i així ho expressem en veu alta.
Sembla que a la mestressa li ha fet gràcia la nostra observació. Ara bé, quan
tenim l’amanida al davant ens adonem que realment és molt complerta i variada
però... només hi ha una oliva!!
Arriben les carns: el famós ternasco i
les costelletes acompanyades de patates de pobre. Tot exquisit. El ternasco
xaieja lleugerament, però sembla ser que és normal perquè els xais de la zona
són més grans que els nostres. Amb tot, no podem dir que no ens hagi agradat,
sobretot la part més cruixent. Pel nostre gust, les costelletes aconsegueixen
superar el ternasco. Les patates de pobre també són remarcables. De postres, el
milfulls de nata amb xocolata és una mica trist de xocolata però força
encertat. Els bunyols de vent, molt bons i lleugers, baixen com res!
Et serveixen una mena de pa molt
decoratius però que no mata. El vi de la casa és un Marques de Cáceres.
SERVEI
Al principi
ens atenen uns uniformats cambrers sud-americans però, quan diem que volem
agafar plats de la carta, ens deixen a mans de la que ve podria ser la mestressa.
Han tingut alguna deferència destacable, com aconsellar-nos d’agafar algun plat
com a entrant, per esperar les carns. De postres, ens hi afegeixen tres bunyols
de vent com a obsequi. Segons la mestressa “porque os lo habéis comido todo”.
Li agraïm, els bunyols sempre fan Setmana Santa.
QUALITAT/PREU
Hi anem a dinar un dia d’entre
setmana. Hi ha un menú per 15€ que s’ha de dir que és molt complet. Hi ha molts
plats per escollir tant de primer com de segon, la majoria són plats típics de
la zona. A més, per 15€ t’hi entra tot, fins i tot begudes, postres i cafès. Al
menú només li manca una cosa i és justament la que ens interessa: el ternascu!!
Per tant, nosaltres agafem plats de la carta. Són plats cars, però el dinar ens
surt per un preu raonable.
TIPUS DE
CUINA: TRADICONAL DE LA
PROVÍNCIA DE TERUEL
