Estació, 40
Sabadell
Telf. 93 745 0468
http://www.brisacrestaurant.cat/
LOCAL
A davant de
l’antiga estació de trens, en un edifici
modernista, l’antic Hotel Suís, força cèntric. En entrar, hi ha un
petit separador d’espai amb fotografies antigues de la ciutat. De seguida et
trobes a dins d’una sala força gran i espaiosa, de sostre alt i decoració entre
clàssica i moderna. Un llum estrambòtic, rollo art nouveau, al mig de la sala, crida forçosament l’atenció. Les
taules molt àmplies. Còmodes cadires de disseny majoritàriament negres i, de
tant en tant, alguna de color vermell per donar un toc. Si anant cap al lavabo
feu veure que us perdeu i feu el distret, descobrireu grans escalinates de
marbre i miralls. Hem estat sols pràcticament durant tot el dinar i, per tant,
molt tranquils. De totes formes, fa pinta que la sala deu ser sorollosa quan hi
ha massa gent.
La música
que sona, molt escaient amb el local (al·leluia!).
ELABORACIÓ
Com que anem
de convidats, ens deixem assessorar pels nostres amfitrions que ens aconsellen
el menú de tapes d’autor. Mentrestant, ens porten un gintònic rebaixat que està
més que bo, molt moderat i amb un gust de llima que li dóna un toc definitiu.
Comencem l’àpat
per un capucchino de ceps i pernil ibèric d’aglà. No tan sols és exquisit (una
de les millor tapes de l’àpat) sinó que a més a més és simpàtic: quan a l’inici
del dinar veus arribar els cambrers amb les tassetes del tallat, et quedes amb
cara de mico. Seguim amb el sushi de mill i tonyina fumada artesanalment.
Després la patata confitada amb pop i maionesa de pebre vermell. Ravioli de
salmó amb salsa holandesa. Ou cuit a baixa temperatura amb migas de botifarra negra. Coca de pollastre rostit amb moixernons i
crema d’all cremat. Realment impressionant. Tot i així, el menú de tapes està
pensat per sopar i, tal i com ens ha avisat el cambrer, ens hem quedat amb un
xic de gana. Decidim compartir un parell d’amanides també molt elaborades.
Acabem amb les postres del menú de tapes: pera de gerds i gelat de llet de flor de saüc. Per
mi, potser el plat més fluixet. Potser és que les tapes m’han creat unes
expectatives massa altes.
Els vins que
ens han servit són del tarragonès.
SERVEI
Un cambrer
de mitjana edat ens serveix molt educadament, explicant en què consisteix cada
plat, aconsellant-nos sempre que ho necessitem. Tracte molt familiar i cordial.
L’ajuda un noi negre que, en aquell context, no puc evitar que em faci sentir
en un ambient colonial i això em destirota una mica.
En marxar,
saludem a la Sílvia, que sembla que és qui regenta el local.
QUALITAT/PREU
Anàvem de
convidats. Vam sortir del restaurant fent-nos la idea que ens havien fet un
regal caríssim. De debò que mai no havíem menjat unes tapes tan refinades. Però...
resulta que per recuperar la llista de tapes que vam menjar, hem estat indagant
per internet i hem descobert que aquest menú està molt rebé de preu. És veritat
que, per dinar, cal reforçar-ho amb algun altre plat, però ens sembla un preu més
que correcte per la qualitat de les tapes! Així que el regal va ser doble: els
nostres amics ens van convidar a dinar i ens van fer una gran descoberta
assequible a les nostres butxaques. Gràcies!
TIPUS DE
CUINA: CUINA FUSIÓ D’AUTOR
