L'ONAINDIA

c/ de l’Havana, 11

Vilanova i la Geltrú

Telf. 938 15 80 41

LOCAL

No està situat ni al passeig marítim ni al casc antic de la Vilanova i la Geltrú. En realitat, buscàvem un altre restaurant però, de camí, topem amb l’Onaindía. L’havíem vist per internet però ens havíem tirat enrere pel preu. Un cop som allà al davant, tafanegem la taula de plats i preus i no ens sembla tan descabellat. Des de fora, el coup de coeur és immediat. La poca coseta que veiem del local i de l’aspecte exterior ens enamora. Tots els detalls molt cuidats, amb molt d’encant. Hi entrem i, afortunadament, encara els hi queda una taula. Constatem que la primera impressió ha estat la bona. Si bé el local és més aviat normalet, la decoració i la presentació dels plats és exquisida i original des de la carta dels vins fins al platet de la nota.

El nom del local no és cap joc de paraules, és el cognom del xef d’origen basc.

LA TECA

Plats molt originals amb productes de proximitat. No ens cal res més per seduir-nos. De primer agafem una amanida de barreja d’enciams amb navalles en escabetx de mango i la coqueta de tomàquet natural a l’alfàbrega amb sardines en vinagre, ruca i esferes de iogurt. De segon, popets de la llotja i pèsols estofats amb anegat de cacau i morro de bacallà amb allioli de codony i tomàquet confitat. Tot i que el xef ens ha aconsellat de compartir els postres, no li fem cas i n’agafem un per cadascun: el cigaló de Bailays (crema de café amb dolç de Bailays i escuma de llet) i la deconstrucció de cheescake (pastís de formatge deconstruït amb salsa de fruits vermells i galeta de canyella). El títol del plats potser és una mica ampul·lós, però val a dir que no és una manera de vestir-los de manera artificial. Tots els plats ens han fascinat de bons.

Com que hem demanat dues copes de vi blanc, ens ha servit un D.O. Catalunya molt neutre i agradable. De totes formes, tenien una bona carta de vins.

SERVEI

Ens serveix el xef. Al principi va molt atribolat servint totes les taules però sempre molt correcte i amable amb nosaltres. Quan el restaurant es va buidant, es nota que li han quedat ganes de xerrar una mica amb nosaltres i, com que li hem fet algunes preguntes, aprofita la mínima avinentesa per venir a fer-la petar. El felicitem de cor. Ens explica que és un petit restaurant molt familiar, que tot s’ho fan ells i que els productes són del territori. El xef va estudiar a Sitges i després de voltar per diferents restaurant va decidir muntar el seu projecte amb un nebot i un altre cuiner jove a la cuina. Ens creiem de debò tot allò que ens explica perquè es nota en cada detall del restaurant i en l’elaboració de cada plat.

QUALITAT/PREU

No ens ha sortit barat però també s’ha de dir que no ens hem estat de res: dos primers, dos segons, dos postres, dues racions de pa, dues copes de vi, vichy, etc. La carta és tan cridanera que no ens n’hem pogut estar, però s’ha de dir que compartint un entrant i els postres (tal i com el xef ens havia suggerit) es pot sopar d’allò més correctament perquè els plats, sense ser enormes, tampoc no són esquifits. I, per primera vegada a la meva vida, trobo del tot justificat pagar més de 5€ per uns postres tenint en compte la qualitat i la quantitat. 

Paguem molt de gust perquè la relació qualitat preu és boníssima. Aquest restaurant ha estat la descoberta de l’any!

TIPUS DE CUINA: CUINA CATALANA DE PROXIMITAT AMB CREATIVITAT

KIMBO

Marià Fortuny, 8

Sabadell

Telf. 93 727 0631

http://kimbo.cat/

LOCAL

Triem aquest restaurant perquè uns amics de confiança ens l'han recomanat per molt que, malauradament, en aquesta ocasió ells no ens hi podran acompanyar. És un dels restaurants de moda de la ciutat. Està situat en un carrer de vianants molt tranquil, a prop del centre de Sabadell. Tenen una petita terrasseta al carrer protegida per una carpa. Nosaltres ens estimem més anar a dins. Afortunadament tenim taula reservada perquè el local és petit i no hi cap ni una agulla. Mentre esperem que ens preparin la taula, fem petites observacions: que si quina gràcia anar a un japonès on cap cuiner no és japonès (i és que la cuina està totalment a la vista), que si quina decoració més blanca i minimalista, que si mira quina bona pinta que fan aquests postres que passen. 

Seiem a la nostra taula. Confortable i del tot suficient, tot i que la taula del costat queda a escassos dos pams de la nostra i, quan la parella veïna comença a discutir de valent, és impossible fer-se el desentès. En fi, tot queda en una anècdota divertida... com a mínim per nosaltres!

LA TECA

Així com hem triat aquest restaurant sota prescripció d'uns amics, també ens hem deixat aconsellar els millors plats segons el seu criteri i quasi els hi hem fet cas en tots. Hem començat per unes korokke, una mena de croquetes relativament semblants a les nostres. Hem continuat per les clàssiques safates de sushi, futmoaki, uramaki, tataki, etc. A nosaltres ens ha anat molt bé perquè érem quatre persones i la majoria de safates estaven compostes per vuit porcions. Entre la gana i que ho hem trobat bo, hem hagut de demanar alguna coseta més per acabar-ho d'arrodonir. De postres, han triomfat els bunyols fregits amb xocolata i el pastís de formatge amb gelat de gerds, tot i que la resta també ens ha agradat, sobretot el curiós daifuku.

Ho hem regat amb un vinet de la comarca (no, la del Vallès no... la nostra, la del Bages!).

Evidentment, una de les converses que hem tingut durant l'àpat és si realment els japonesos tenen l'hàbit de menjar aquests plats o es tracta d'una invenció purament per a occidentals... 

SERVEI

Ens atén una noia joveneta que fa pinta que fa poc que treballa al local. Quan li demanem informació sobre qualsevol plat, ho ha d'anar a demanar a la cuina. També hi ha hagut una mica de batibull amb les begudes: una de les ampolles d'aigua que ens han portat estava visiblement oberta i en faltava un tros. Els hi hem comentat i ens han dit que es tractava d'un error i que ens la canviaven de seguida. Tot molt correcte malgrat aquests petits incidents. Cal repetir que el local estava a la seva màxima capacitat i que, tot i anant de bòlit, el servei ha estat bo. 

QUALITAT/PREU

Com a tots els japonesos, una mica picat. Val a dir que no ens hem estat de res i que ha sigut un àpat molt complet i en molt bona companyia (tot i que això últim ha estat gratuït). 

TIPUS DE CUINA: CUINA JAPONESA

IL CHIANTI

Via del Lavatore 81-82

Roma

Telf. 06 678 7550

http://www.vineriailchianti.com/

LOCAL

Itàlia té fama de bon menjar però, si no t’ho curres una mica, la pots espifiar i molt. Una altra cosa que acostuma a passar és que el tercer dia acostumes a estar de pizza i de pasta fins a la barretina. És per això que, al nostre tercer dia d’aquest viatge, decidim buscar una cosa diferent i ens decidim per Il Chianti, que no deixa de ser un restaurant de cuina tradicional italiana, però que ofereix una carta una mica més variada.

Il Chianti és un restaurant que està a escassos cinc minuts de la Fontana di Trevi, a la via Lavatore, un dels carrerons de vianants més turístics del centre. Il Chianti porta el subtítol de vineria, però tenen un bon oferiment de plats. Es troba en un entrant del carrer, fet que els permet tenir una bona terrasseta més o menys arrecerada de la gentada. A l’interior, hi ha dos espais diferenciats: el restaurant i la vineria, però, com a mínim al migdia, tots dos espais serveixen per encabir-hi tantes taules i turistes com sigui possible. Si seieu a la terrassa, podreu gaudir de l’ambient del carrer i de l’emparrat de les parets, però millor evitar-la en dies calorosos. L’interior és una mica obscur però de decoració agradable i molt més fresc.

LA TECA

Com que els plats no són excessivament barats, decidim agafar un segon per a cadascun, sobretot, preveient que seran plats contundents. Hem llegit que val la pena agafar carn, per tant, ens decidim per bistecca di Manzo alla Buttera (400gr) i llonses de vedella amb verdura saltejada. No ens demanen el punt de cocció i ens el serveixen més fet del que nosaltres acostumem a menjar, però no ens queixem. La veritat és que la carn és molt tendra i molt ben cuinada. Ens quedem encantats. Per veure, demanem vi de la casa i ens sorprenen amb un vi negre espectacular... es nota que estem en una vineria! Llàstima que ens el porten servit a la copa i no podem veure de quin vi es tracta.

No agafem postres. Per què? Doncs perquè a dos minuts del restaurant hi ha la Gelatteria de San Crispino, una de les millors de la ciutat. L’especialitat, el gelat de crema de mel, molt suau i apte fins i tot per a les persones que no ens agrada gaire la mel.

SERVEI

Un dels pocs punts negatius de la valoració. Hi ha un únic cambrer per atendre tota la terrassa i no s’està de manies. Ens indica de seure a la terrassa, en una taula allargada on tots els turistes mengen costat per costat (les taules no estan separades). Això, per nosaltres, no és cap gran problema. De totes formes, és un  dia calorós i veiem que, malgrat el tendal, el sol s’aproxima perillosament cap a nosaltres. Quan encara no ens han servit, demanem de menjar a l’interior on hem comprovat que s’està molt més fresc. Al cambrer li fa mandra i, per dissuadir-nos, intenta fer-nos entendre que a dins hi fa més calor, cosa que sabem que és mentida. Afortunadament, quan el sol està a punt d’arribar a nosaltres, un núvol prim ve a socórrer-nos.

QUALITAT/PREU

El dinar no és barat, però hem demanat plats de carn contundents. No és un lloc on t’escalivin però està clar que demanar carn no és com demanar una pizza o un plat de pasta. El vi de la casa és de 5€ per copa, però estem en una vineria i hem de reconèixer que el vi ens ha fascinat.

TIPUS DE CUINA: CUINA TRADICiONAL ITALIANA EN ESPECIALITAT DE CARN I VINS

LANDO

Passatge Pere Calders, núm. 6

Barcelona

Telf. 933 485 530

http://lando.es/ca/

LOCAL

Fa temps que sentim parlar del carrer Parlament. Els últims temps s’ha posat de moda perquè és un dels lloc predilectes on van a fer el vermut els hipsters de la capital. A nosaltres, la nit ens sorprèn pels voltants del Paral·lel i decidim treure-hi el cap. La veritat és que jo m’imaginava més aviat una calle Laurel de Logroño (la primera vegada que hi vam passar ens pensàvem que hi feien una manifestació) i no es ben bé això però hi ha força ambient. Busquem ressenyes precipitadament per internet. Alguns locals ja comencen a estar plens a vessar. Al passatge Pere Calders hi trobem el Lando, també molt ben ressenyat i on encara queda alguna taula. No ens ho pensem.

El local té una estètica molt acurada que es basa, sobretot, en una pila de grans bombetes incandescents que pengen del sostre, única il·luminació del local que recrea una atmosfera càlida i perfecta per un sopar de dos malgrat la sala gran i espaiosa. No perdre’s una visita als lavabos, on sonen, ininterrompudament acudits del Eugenio.

LA TECA

A la ressenya hem llegit que és un lloc ideal on provar nous sabors. Mentre ens estudiem la carta, un noi bé a assessorar-nos i ens resulta de gran ajuda. La nostra intensió és fer quatre tapes. Comencem amb olives i cacauets de wasabi per anar obrint la gana. Seguim amb les tapes més fortes. La tarama, una mena de puré d’ous d’arengada, amb un gust de mar molt intens. La truita de patates amb eriçó de mar on l’eriçó està injectat a dins de la truita, potser el plat més sorprenent, al principi t’atrau, després comences a patir per l’estómac, en definitiva, un sabor al qual no estem acostumats. Unes croquetes poc convencionals però molt suaus i bones. Per acabar, tenen un bon assortit d’infusions.

Realment ha estat un sopar farcit de gustos exòtics per nosaltres, amb predominança per la intensitat del mar. No hem pogut evitar evocar la vegada que vam provar les ostres.

SERVEI

El noi que ens ha assessorat, ha estat força encertat. El servei correcte.

QUALITAT/PREU

El sopar de tapes ens ha sortit molt econòmic. La tapa de truita i eriçó de mar és la que es dispara més però la resta tenen uns preus més que raonables. Ens hem quedat tips, tot i que s’ha de dir que tampoc hi hem anat amb una gana ferotge i la nostra intenció no era fer un àpat contundent. Els menús hem vist que piquen bastant més.

TIPUS DE CUINA: CUINA EXÒTICA

LA BOLA

c/ Bola, 5

Madrid

Telf. 915476930

http://labola.es/

LOCAL

Es tracta d’encabir-hi tants turistes com sigui possible. Això vol dir que les taules estan un pèl ajustades, però sense excessos. Afortunadament, ens encabeixen al primer menjador, més recollit i acollidor, tot i que la taula queda una mica al mig i a prop de la porta d’entrada que s’obre i es tanca sense aturador. Ens trobem en un espai ben castizo, tipus Casa Lucio o Casa Ciriaco. Les parets estan arrebossades de fotografies de famosos i famosets que han passat pel local. El Juanjo Puigcorber, evidentment, no hi falta. 

LA TECA
Menjar cocido madrileño és tota una experiència i l’envolta una litúrgia difícil de complir al peu de la lletra sense l’ajuda dels cambrers. A la taula t’hi porten: un plat soper amb fideus prims, una gerreta de ceràmica i una plata amb salsa, ceba i guindillas. El cambrer et demana que et posis el tovalló, és a dir, que et protegeixis. Al principi no ho entens però, quan ja tens el tovalló per escut, el cambrer evoca el contingut de la gerreta a sobre del plat de fideus... atenció! no hi evoca tot el contingut, només el caldo. Quan ja t’has menjat la sopa del cocido amb els fideus, torna el cambrer i t’acaba d’evocar el contingut de la gerreta: cigrons, carn d’olla, etc. I, a més a més, t’hi afegeix col i patata d’una gran safata. Es pot acompanyar amb la ceba, la salsa i les guindillas de la plata.

Pràcticament tots els turistes ens demanem el cocido, plat estrella de La Bola i realment creiem que la fama està molt ben guanyada. Els callos també estan molt bons. 

SERVEI 

L’últim dia a Madrid i ja comencem a estar familiaritzats amb aquest tipus d’atenció al client. Els cambrers acostumen a ser homes que, si bé no es pot dir que siguin antipàtics, tampoc acaben de ser del tot simpàtics. Somriure, com a mínim, sembla que faci molt de temps que no ho hagin practicat. Responen de manera diligent davant de qualsevol petició, però els caracteritza cert aire despectiu que els ha valgut l’atribut de “chulapos”. A La Bola, a més a més, van sobrats de clientela, per tant, s’ho poden permetre. 

QUALITAT/PREU

Per tractar-se d’un lloc turístic, ens esperàvem una castanya considerable i, realment, no ha estat així. El cocido madrileño no arriba a 20€ però en poden menjar dos perfectament, fins i tot es recomanable si teniu una capacitat estomacal mitjana i no us agrada deixar menjar al plat.

TIPUS DE CUINA: CUINA TRADICIONAL MADRILENYA

CASA RUDES

c/ Major, núm. 10

Sant Joan de les Abadesses

Telf. 972 72 01 15

http://www.casarudes.com/

LOCAL

Hi anem a espetegar de pura casualitat tot passejant per la zona més turística del poble, després de visitar el conjunt arquitectònic i el centre d’interpretació del mite del Comte Arnau. Ens deixem seduir pels plats que llegim al menú i per l’encant del local, encara que tot just estiguem a fora. I és que Casa Rudes no és tan sols un restaurant sinó també una agrobotiga de productes locals. Com diu ben clar al cartell, va ser fundada l’any 1893. Un cop som dins, hem de creuar la botiga i arribem a una sala no gaire gran, amb capacitat per trenta comensals. L’ambient és d’allò més acollidor, amb les seves rajoles de ceràmica, les parets de color groc cridaner i blau que fan joc amb el mobiliari de fusta antic i alguns objectes decoratius de temps enrere. En resum, ens sentim una mica com si estiguéssim dinant al menjador de casa els avis.

Per tot arreu es fan ressò del seu interès pels productes locals

LA TECA

Els primers són tan suggerents que tenim vertaders problemes per decidir-nos. Tots els plats estan elaborats amb productes locals però amb un toc innovador que els fan molt atractius. Després de molt rumiar-ho, ens decantem per una amanida freda de fesolets de santa pau amb botifarra negra i vinagreta de mostassa i paté artesà amb torradetes. Els fesolets, no cal dir-ho, boníssims i molt refrescants en el format amanida. El paté potser una mica massa contundent però molt bé com a entrant.

De segon, fem una vedella amb bolets i una llangonisseta de bolets amb patates. La llangonisseta (que a casa meva en diem “senyora botifarra”) guanya el primer premi.

A les postres potser els hi manca un xic més d’originalitat. Agafem crema catalana i mató. El mató se serveix esmicolat en una copa i, tot i que és prou bo, n’hem menjat de millors.

Per pair, ens prenem un parell de tisanes que hem vist que fa un noi del poble. Un fi de festa excel·lent.

SERVEI

És un dia entre setmana i hem de dir que el menjador està quasi buit, per tant, tenim el servei abocat totalment a nosaltres. El tracte és tan o més familiar que el local. Fins i tot comentem tots plegats algunes de les notícies més rocambolesques que anuncien pel televisor. Tots els treballadors que hem pogut veure semblen de la família.

QUALITAT/PREU

Hi anem un migdia d’entre setmana. El preu del menú és molt econòmic i s’ha de dir que sortim del tot satisfets i amb les expectatives complertes.

TIPUS DE CUINA: CUINA CATALANA DE PROXIMITAT

EL VELÓDROMO

c/ Muntaner, núm. 213

Barcelona

Telf. 934 306 022

LOCAL

El Velódromo és el típic restaurant que surt a totes les guies sobretot, i bàsicament, per la pàtina d’història que ha conservat el local. Es veu que va estar tancat durant una temporada i que des de fa uns quants anys ha pogut tornar a obrir portes gràcies a la cerveseria Moritz. En resum, el Velódromo és un cafè/restaurant d’aquells d’abans, tipus Quatre Gats, El Gran Cafè, el Cafè de l’Òpera, etc. De totes formes, no és tan cèntric com els altres i això fa que sigui menys turístic. Sobre la decoració: sala gran amb tribuna, mobiliari i parets de color verd oliva sense repintar, algun objecte antic, fusta fosca, voluptuosos llums al sostre, barra amb el respectiu botellam al darrere. Sí, exacte, sembla que estiguis a dins d’aquell quadre de Manet.

LA TECA

Una carta molt variada amb alguns plats més contundents i altres fórmules més lleugeres. Veiem que tenen una bona representació de productes de tot el país català i això, no ho podem evitar, sempre ens embadaleix.

Ara bé, val a dir que aquesta vegada ens hem demanat tres tapes com a entrant i cap de gaire nostrada. Els pimientos de padrón i les braves... tan de gust que venen quan són ben calentes i ens ho han servit tot un pèl fred. A la carta especificava que es tractava dels autèntics pimientos de padrón però, noi, què se n’ha fet dels que ens menjàvem fa pocs anys enrere? No ens deixem enganyar, els veritables pimientos de padron que unos pican y otros non, aquells que anàvem a comprar com si fos una fruita exòtica en una botigueta de l’estació de Sants, aquells pebrots ja fa temps que han passat a la història! També hem demanat una tapeta de lacon per acabar-ho de fer més gallec. Per sorpresa nostra, l’han tallat d’una mena de màquina antiga que tenien just al nostre darrere. Realment era gustós.

De segon, ens hem demanat una de les especialitats de la casa: ous estrellats amb botifarra de perol. Un plat deliciós, calòric i molt contundent que prou feines hem tingut per acabar-nos.

Per fer-ho baixar tot, dos orujos ben carregadets per continuar amb el rampell gallec.

SERVEI

Com que ens ha vist vacil·lar a l’entrada del restaurant, el noi ens ha vingut a convèncer de seguida amb aire salamero sense arribar a cebós. Primer hem demanat mirar la carta i, després d’alguns estira i arronses, ens hem decidit. Servei molt correcte amb brometes mesurades incloses (avui érem dues noies).

QUALITAT/PREU

Anteriorment, hi havíem anat a esmorzar i, per una flauteta de bon pernil, la clavada va ser considerable. Aquesta vegada ens hi hem tornat a acostar perquè havíem llegit en una guia que, als migdies, feien plats combinats per un preu molt econòmic. Bé, a la carta no hi hem sabut veure cap plat combinat ni menú, cosa que sempre fa encarir un xic la nota. El dinar no ens ha sortit del tot barat però s’ha de reconèixer que hauria pogut ser pitjor, sobretot tenint en compte l’acudit dels orujos.

TIPUS DE CUINA: CUINA CATALANA I D’ARREU