TERESA CARLES

c/ Jovellanos, núm. 2

Barcelona

Telf. 933171829
http://www.teresacarles.com/

LOCAL

A cinc minuts de Plaça Catalunya, ens endinsem al Teresa Carles, a l’hora en punt del dia convingut. Quan arribem a la taula que ens tenen reservada, tenim una agradable sorpresa: una acollidora taula rodona per al nostre grupet de sis persones. Fantàstic! Al mig de la taula, una graciosa pissarreta amb el nostre nom. Parets de maons vermells i, en general, decoració molt ben cuidada.

La llum és més aviat escassa. Entrar en un local fosc quan a fora està fent un sol espaterrant sempre provoca una sensació estranya al cos. A més, nosaltres som dels que ens agrada veure clar què mengem (fins i tot en un vegetarià on la majoria de plats no sabem de què estan compostos).

LA TECA

Som uns profans en restaurants vegetarians. Hem estat en pocs i, en aquests pocs, les experiències no han estat destacables ni per bé ni per mal. De totes formes, quan el nostre cervell formula la paraula “vegetarià”, no podem evitar caure en l’error de pensar “passarem gana”. Aquest no és pas el cas del Teresa Carles on, molt fàcilment, et pots oblidar de l’absència del “tall”. Això vol dir que és un vegetarià apte per a tots els públics!!

La carta és molt extensa i costa decidir. Nosaltres hem optat per agafar un entrant i un plat principal cadascun. Tots els plats que han passat per la nostra taula al llarg de l’àpat han estat molt creatius, ben presentats i bons: des d’unes crudités, boles de carbassa i patata arrebossades amb sèsam i cor de rocafort, pinxos, canalons de bolets, diferents tipus de pasta, croquetes, crêpes de verdures i així un llarguíssim etcètera. Ho hem regat amb un Gotim Bru, tot i que també es poden escollir tot tipus de sucs. Entre una cosa i l’altre hem sortit amb la panxa ben plena.

Ens ha quedat pendent provar les postres però, aprofitant la proximitat del restaurant amb la Granja Viader, el lloc on es va inventar al Cacaolat, hem decidit anar-hi a fer un suís per acabar-ho de rematar.

SERVEI

Encara que el local sigui força gran, cal reservar taula si no volem tenir cap ensurt. En fer la reserva per telèfon, ens atenen amb educació però cert atabalament. Es nota que hem trucat en hora punta i, encara que sigui entre setmana, fa pinta que van de bòlid.

Al llarg de l’àpat, les noies que ens atenen (posaríem la mà al foc que són vegetarianes) ens atenen molt correctament i sense gaires cerimònies. Els plats arriben a un ritme saludable sense entrebancs ni demores. És d’agrair si tenim en compte que el local està ple a vessar i nosaltres no hem sigut els de la primera fornada.

QUALITAT/PREU

Sense ser car, no és excessivament barat. Per ser un restaurant al centre de Barcelona de cuina ben elaborada i de qualitat no es pot demanar menys. De totes formes, últimament ha anat agafant renom i potser les condicions hagin canviat des de l’última vegada que hi vam anar.

TIPUS DE CUINA: CUINA VEGETARIANA

RESTAURANT BRISAC

Estació, 40

Sabadell

Telf. 93 745 0468 

http://www.brisacrestaurant.cat/

LOCAL

A davant de l’antiga estació de trens, en un edifici  modernista, l’antic Hotel Suís, força cèntric. En entrar, hi ha un petit separador d’espai amb fotografies antigues de la ciutat. De seguida et trobes a dins d’una sala força gran i espaiosa, de sostre alt i decoració entre clàssica i moderna. Un llum estrambòtic, rollo art nouveau, al mig de la sala, crida forçosament l’atenció. Les taules molt àmplies. Còmodes cadires de disseny majoritàriament negres i, de tant en tant, alguna de color vermell per donar un toc. Si anant cap al lavabo feu veure que us perdeu i feu el distret, descobrireu grans escalinates de marbre i miralls. Hem estat sols pràcticament durant tot el dinar i, per tant, molt tranquils. De totes formes, fa pinta que la sala deu ser sorollosa quan hi ha massa gent.

La música que sona, molt escaient amb el local (al·leluia!).

ELABORACIÓ

Com que anem de convidats, ens deixem assessorar pels nostres amfitrions que ens aconsellen el menú de tapes d’autor. Mentrestant, ens porten un gintònic rebaixat que està més que bo, molt moderat i amb un gust de llima que li dóna un toc definitiu.

Comencem l’àpat per un capucchino de ceps i pernil ibèric d’aglà. No tan sols és exquisit (una de les millor tapes de l’àpat) sinó que a més a més és simpàtic: quan a l’inici del dinar veus arribar els cambrers amb les tassetes del tallat, et quedes amb cara de mico. Seguim amb el sushi de mill i tonyina fumada artesanalment. Després la patata confitada amb pop i maionesa de pebre vermell. Ravioli de salmó amb salsa holandesa. Ou cuit a baixa temperatura amb migas de botifarra negra. Coca de pollastre rostit amb moixernons i crema d’all cremat. Realment impressionant. Tot i així, el menú de tapes està pensat per sopar i, tal i com ens ha avisat el cambrer, ens hem quedat amb un xic de gana. Decidim compartir un parell d’amanides també molt elaborades.

Acabem amb les postres del menú de tapes: pera de gerds i gelat de llet de flor de saüc. Per mi, potser el plat més fluixet. Potser és que les tapes m’han creat unes expectatives massa altes.

Els vins que ens han servit són del tarragonès.

SERVEI

Un cambrer de mitjana edat ens serveix molt educadament, explicant en què consisteix cada plat, aconsellant-nos sempre que ho necessitem. Tracte molt familiar i cordial. L’ajuda un noi negre que, en aquell context, no puc evitar que em faci sentir en un ambient colonial i això em destirota una mica.

En marxar, saludem a la Sílvia, que sembla que és qui regenta el local.

QUALITAT/PREU

Anàvem de convidats. Vam sortir del restaurant fent-nos la idea que ens havien fet un regal caríssim. De debò que mai no havíem menjat unes tapes tan refinades. Però... resulta que per recuperar la llista de tapes que vam menjar, hem estat indagant per internet i hem descobert que aquest menú està molt rebé de preu. És veritat que, per dinar, cal reforçar-ho amb algun altre plat, però ens sembla un preu més que correcte per la qualitat de les tapes! Així que el regal va ser doble: els nostres amics ens van convidar a dinar i ens van fer una gran descoberta assequible a les nostres butxaques. Gràcies!

TIPUS DE CUINA: CUINA FUSIÓ D’AUTOR

LA DEU RESTAURANT

Carretera de La Deu, s/n

Olot

Telf. 972 26 10 04

http://www.ladeu.es/web/

LOCAL

Tot i que ja hem estat diverses vegades a Olot, aquesta vegada hi anem a fer el turista. Només posar-hi els peus, tenim la sort de fer coneixença amb un oriünd que, entre les seves recomanacions gastronòmiques, ens aconsella d’anar a La Deu, el restaurant on, segons ell, es van inventar les arxifamoses “patates d’Olot”.

Fem cap allà. El restaurant està cap a les afores de la ciutat però s’hi pot accedir perfectament a peu a través d’una agradable caminada per l’entorn boscós de la Moixina (una mitja horeta des del centre). Quan hi arribem, el trobem rodejat de cotxes.

El restaurant és enorme i d’ambientació rústica. Ens acompanyen cap a una sala que està al pis superior. Les fantàstiques parets vidrades donen just a l’alçada de les copes dels plàtans i fa ben bé la sensació d’estar penjats a les copes dels arbres. La tardor hi acaba de donar un toc encisador no obstant el soroll d’ambient.

ELABORACIÓ

Ens decidim pel menú de 18€, força complet, amb tres primers i tres segons a escollir. Tots els tres primers inclouen un parell de patates d’Olot per a què ningú no es quedi sense provar l’especialitat de la casa.

De primer provem les verdures a la brasa i l’amanida amb confitat i greixons. De segon, la botifarra amb fesols esparracats. De postres, gelat de iogurt de la fageda amb coulis de gerds. Tot molt correcte i ben presentat. El pa exquisit, el vi més aviat mediocre.

Valorem molt positivament que, al menú, hi hagi força presència de productes locals.

SERVEI

No deixa de ser un restaurant molt gran, amb molts comensals, lleugera sensació de bacanal medieval (a l’època dels calçots deu ser de por) sinó fos que, per l’estètica del restaurant i l’elaboració del menjar, vagi un xic més enllà del típic restaurant de “domingueros” (déu em perdó). Tot això ho comentem perquè durant el servei ens han atès diferents persones, cadascuna amb un accent diferent. Val a dir que han sigut molt correctes però que les presses no els han permès ser res més que això: correctes. També certa pressió a l’hora de servir-nos els plats. Alguns encara no havien acabat el primer que ja tenien el segon a taula.

QUALITAT/PREU

És un restaurant amb múltiples possibilitats. Nosaltres ens hem decantat pel menú de dissabte de 18€ que ens ha deixat contents relació qualitat-preu. La carta pica una mica més però val a dir que els plats fan molt bona pinta, quasi tots amb nota d’autor. A més, pels més tastaolletes i que s’ho puguin permetre, també es pot optar per un menú de 25€ que s’inclou dins del circuit de la cuina volcànica.

TIPUS DE CUINA: CUINA TRADICIONAL DE LA GARROTXA

PIZZERIA DA BAFFETTO

Via del Governo Vecchio, 114

Roma

Telf. 39 06 686 1617

http://www.pizzeriabaffetto.it/

LOCAL

Sí, la mítica, l’arxiconeguda, el famosa, la increïble..... (retoc de tambors)... pizzeria Da Baffetto de Roma!!!!

La darrera vegada que vam estar a Roma vam passar per davant més d’una vegada però les enormes cues ens van obligar a fugir, precisament, amb la cua entre cames. Gran error!!! Sobretot tenint en compte que aquella primera vegada érem dos. El senyor Baffetto, va traient el cap per la porta i va anunciant “taula per dos! taula per dos” i, si sou dos, és possible que passeu per davant de tres grups de set persones. Si diu “taula per quatre! taula per quatre!”, també podeu unir-vos espontàniament amb alguna altra parella de la cua i sopar plegats, juntos pero no revueltos, que diuen!

En resum, que s’ha de ser valent i res d’espantar-vos per la cua. En aquesta ocasió, nosaltres érem un grup de set i vam entrar després d’esperar-nos quaranta minutets de no res. Us asseguro que s’ho val.

El local, sense tenir res, és un lloc acollidor. Molt auster en la decoració, de caire més aviat tavernari, molt italià. Les parets blanques amb fotografies. Una mica d’enrajolat llis. Cadires de fusta. Boniques gerretes de vi amb el nom del local. Poca cosa més. Des de fora, sembla més petit que no és. Encabeixen gent a tot arreu: a les sales i saletes del recinte allargassat, al segon pis, a la terrassa del carrer... per tant, hi ha una constant rotació de gent, així que l’espai tampoc no és una de les coses que ens ha de fer dissuadir a l’hora de la cua.

(com a nota curiosa, afegir que cap dels nostres amics italians de pura cepa coneix aquesta pizzeria... les conclusions les deixo a mans del lector).

ELABORACIÓ

Teníem els nostres dubtes. Tanta baffetto, tanta baffetto... no acabaria resultant un enganya-turistes?! Ens mirem i remirem les cartes. Fem esperar al senyor Baffetto que, lluny d’enfadar-se, ens obsequia amb els seus acudits italians un pèl críptics per a nosaltres. La carta és similar a la de qualsevol pizzeria de la ciutat. Nosaltres ens decidim per una quatre formatges, una caprese i una gerreta de vi negre.

Observem meravellats com surt una pizza rere l’altre a mans dels infatigables cuiners que treballen davant del forn. Aviat arriba el torn de les nostres. Pizzes romanes, amb la pasta ben prima i cruixent, ben calentes, ben oloroses. Primera queixalada i... oooh! Res d’exageracions, la Baffetto té la fama ben merescuda. No cal afegir-hi res més.

Quan les veus, les pizzes semblen poca cosa però són contundents. Els més atrevits, encara demanen mascarpone per postres i confirmen que és el millor que han menjat mai i el millor que menjaran la resta de dies de la nostra estada a Roma.

El cafè, és clar, deliciós, com a tot al país.

SERVEI

El servei, evidentment, és frenètic, però en cap moment ens sentim desatesos ni maltractats. Els cambrers corren amunt i avall del local però, mentre t’estan atenent, estan per tu i no t’estressen. Tampoc t’empenyen a l’hora de marxar ni per acabar-te el sopar, fet que és d’agrair perquè, amb la clientela que tenen a fora esperant per entrar, podria haver passat. El senyor Baffetto va fent acudits a tort i a dret que ningú no entén i potser val més no entendre.

QUALITAT/PREU

Barat. Les pizzes tenen un preu irrisori, sobretot tenint en compte la qualitat. Segurament un dels àpats més econòmics que haurem fet durant la nostra estada a la ciutat. L’únic preu a pagar és el de la cua, però el vas oblidant queixalada rere queixalada de pizza.

TIPUS DE CUINA: PIZZERIA ROMANA

RESTAURANT AMBELES

Ronda Ambeles núm. 6

Teruel

Telf. 978610806

http://www.restauranteambeles.es/

LOCAL

No coneixem cap restaurant destacable de Teruel i, després de donar unes quantes voltes, tampoc sembla que sigui fàcil deixar-se guiar per l’olfacte. Per no tenir cap ensurt, ens deixem aconsellar per l’única recomanació que ens hem endut amb nosaltres: el Restaurant Ambeles. Es tracta d’un restaurant de tall clàssic. A l’entrada hi ha la zona de bar i, més endins, un menjador molt ampli, prou ampli per encabir-hi diferents banquets i taules nombroses. Els tovallons i les tovalles són d’un blanc rigorós i ben planxat. Les parets estan decorades amb tot tipus de quadres que no segueixen cap corrent estètic en concret: des de bodegons d’aram a quadres abstractes. La música hi fa una mica de nosa, més que res perquè són els 40Principals i potser no és el lloc més adient per a sintonitzar-los.

ELABORACIÓ

No podem marxar de Teruel sense abans haver provat la carn de xai denominació d’origen. Com que l’elaboració és lenta, mentrestant ens agafem l’amanida que ens ha aconsellat la mestressa. A la carta, l’amanida sembla atractiva i diu que porta “aceitunas” de Aragon. Perfecte, perquè també ens faltava provar-les i així ho expressem en veu alta. Sembla que a la mestressa li ha fet gràcia la nostra observació. Ara bé, quan tenim l’amanida al davant ens adonem que realment és molt complerta i variada però... només hi ha una oliva!! 

Arriben les carns: el famós ternasco i les costelletes acompanyades de patates de pobre. Tot exquisit. El ternasco xaieja lleugerament, però sembla ser que és normal perquè els xais de la zona són més grans que els nostres. Amb tot, no podem dir que no ens hagi agradat, sobretot la part més cruixent. Pel nostre gust, les costelletes aconsegueixen superar el ternasco. Les patates de pobre també són remarcables. De postres, el milfulls de nata amb xocolata és una mica trist de xocolata però força encertat. Els bunyols de vent, molt bons i lleugers, baixen com res!

Et serveixen una mena de pa molt decoratius però que no mata. El vi de la casa és un Marques de Cáceres.

SERVEI

Al principi ens atenen uns uniformats cambrers sud-americans però, quan diem que volem agafar plats de la carta, ens deixen a mans de la que ve podria ser la mestressa. Han tingut alguna deferència destacable, com aconsellar-nos d’agafar algun plat com a entrant, per esperar les carns. De postres, ens hi afegeixen tres bunyols de vent com a obsequi. Segons la mestressa “porque os lo habéis comido todo”. Li agraïm, els bunyols sempre fan Setmana Santa.

QUALITAT/PREU

Hi anem a dinar un dia d’entre setmana. Hi ha un menú per 15€ que s’ha de dir que és molt complet. Hi ha molts plats per escollir tant de primer com de segon, la majoria són plats típics de la zona. A més, per 15€ t’hi entra tot, fins i tot begudes, postres i cafès. Al menú només li manca una cosa i és justament la que ens interessa: el ternascu!! Per tant, nosaltres agafem plats de la carta. Són plats cars, però el dinar ens surt per un preu raonable.

TIPUS DE CUINA: TRADICONAL DE LA PROVÍNCIA DE TERUEL

RESTAURANT OSPI

Estació, 4

Sallent

Telf. 93.820.64.98

http://www.restaurantospi.com/

LOCAL

El restaurant Ospi és una iniciativa del restaurador Oscar Piedra, un jove sorgit de les darreres fornades de cuina d’autor.

Des de fora, el local no crida gaire l’atenció tot i que està en un lloc de pas. El local té dues parts diferenciades: la del restaurant i la de bar (on també fan àpats de menú). Totes dues parts decorades amb diferents tonalitats de grisos, un conjunt de tall més aviat elegant i clàssic. A la paret, grans fotografies en blanc i negre d’escultures de Michelangelo. Llums grossos de color crema que vetllen per una atmosfera íntima i un pèl lúgubre.

L’estètica, en general, està molt cuidada. Ho demostren alguns dels coberts/utensilis que ens porten damunt la taula. L’ampolla d’aigua, per exemple, en forma de matràs de color blanc glaçat. Els plats i els setrills de l’aperitiu també són de disseny. Fins i tot la tassa del cafè té el seu toc original. Sincerament, són detalls que agraden quan vas a sopar en un restaurant d’aquest tipus. En canvi, una vegada més, nota negativa per la música de fons. Ho sento, però a mi no m’agrada sentir La oreja de Van Gogh mentre m’estic menjant una poma al forn amb mousse de foie caramel·litzat.

També destacar que la carta ofereix diferents opcions i no sempre són gaire clares. Cal demanar aclariments a la cambrera.

ELABORACIÓ

Finalment ens hem decidit pel menú degustació curt. Consta d’un aperitiu, un entrant, un plat de carn, un de peix i postres i beguda inclosa.

L’aperitiu és original en la presentació però clàssic en el contingut: olives, embotit, pa i una safata d’oli. Simple però bo i efectiu. L’entrant és un mossegada de poma al forn amb mousse de foie caramel·litzat. El plat de peix: bacallà amb escalivada d’orellana i salsa gallega. El de carn: melós de vedella amb salsa de porto. I els postres: gelat de crema catalana amb coulis de gerds i gelat de mató amb caramel.

La veritat és que tot ho hem trobat exquisit i no en sabríem fer gaires crítiques. Únicament que, en el segon de carn i de peix, ens ha semblat un pèl massa clàssic per tractar-se d’un menú degustació, potser ens esperàvem un plat més d’autor. De totes formes, dels millors bacallans i melosos de vedella que hem provat mai.

La resta, més innovador, ens ha semblat tan original com deliciós, especialment les postres.

Per beure, un vi blanc de garnatxa de la Terra Alta, de Batea. El negre, un Petit Bernat de la comarca. Tots dos molt escaients.

El pa calent te’l serveixen d’una plata cada vegada que en necessites i et deixen escollir entre pa blanc o pa amb panses i nous.

SERVEI

Ens ha atès una cambrera d’allò més amable, sempre amatent a les nostres necessitats i, per si fos poc, amb un somriure tothora a la cara. Diligent però no empallegosa. A l’hora d’escollir entre vi blanc i vi negre, hem tingut forts dubtes, doncs sabíem que menjaríem un plat de carn i de peix. Finalment ens hem decidit pel blanc. Afortunadament, la simpàtica cambrera que ens havia vist dubtar, a l’hora de la carn ens ha ofert una copa de vi negre. No n’estem segurs però, per les explicacions que hem sentit donar a les altres taules, ens ha semblat que era la sommelier del restaurant.

QUALITAT/PREU

No és un restaurant barat, però la carta ofereix múltiples opcions, totes elles molt dignes. Fins i tot el menú més bàsic feia molt bona pinta i tenia diversos primers i segons per escollir. L’Oscar Piedra ofereix cuina d’autor però a un preu assequible per totes les butxaques.

TIPUS DE CUINA: CUINA D’AUTOR

CASA LUCIO

c/ Cava Baja, 35.

Madrid.

Telf. 913653252

http://www.casalucio.es/

LOCAL

Es tracta d’un local rústic molt castizo. Les parets estan plenes de bodegons i quadres amb escenes costumistes del s.XIX., ben emmarcats en daurat. Les bigues del sostre fan conjunt amb els mobles de fusta envernissada. Fins aquí cap problema, si no fos que hi ha alguns detallets poc curosos i un de força remarcable: la nostra taula es belluga exageradament fins al punt que hem de demanar que hi posin solució.  

ELABORACIÓ

Quan arribes a la taula, ja t’hi trobes una rosca de pan que fa la mar de gràcia. Malauradament, és més decorativa que res més. Podríem considerar que el pa és de tipus axicletat. Encara que els productes siguin de qualitat, l’amanida és una mica pobra. Ens sembla poc curós que, un restaurant d’aquesta categoria i fama, s’oblidi de treure els caps dels tomàquets. Los huevos estrellados (l’especialitat de la casa) i els huevos revueltos Lucio realment exquisits, sobretot els segons.

De postres, demanem arroz con leche. Quedem sorpresos de descobrir que cremen el sucre a l’estil de la nostra estimada crema catalana. Evidentment, amb aquest truquet el plat millora notablement.

Encara que no n’hem agafat, ens ha cridat l’atenció que el primer plat de la carta sigui pan con tomate. En veiem una ració a la taula del costat, es tracta de pan con tomate... de brocha.

SERVEI

Des que entrem al restaurant fins que arribem a la taula, hem de respondre a mitja dotzena de “buenas noches”. Està clar que és una de les consignes dels cambrers i, què coi, això ens agrada! Al llarg de tot el sopar, seguint amb la tònica, els cambrers estan molt atents a qualsevol petició dels clients. Cap al final de l’àpat, un senyor d’edat avançada es passeja per les taules saludant a la clientela. Abans de marxar, el tornem a veure en algunes fotos emmarcades i ens adonem que es tracta del mismísimo Don Lucio.

Com a única nota negativa, dir que entenem que el local és molt turístic, però ens sembla una mica fora de lloc que passi un fotògraf per immortalitzar el moment i després vendre’t la foto.

QUALITAT/PREU

Es nota que els productes són de qualitat però, al capdavall, no vam deixar de menjar: enciam, tomàquet, ous, patates... Pels plats que vam demanar, ens va semblar un pèl excessiu, però està clar que menjar a Casa Lucio bé ha de tenir el seu preu.

 TIPUS DE CUINA: CUINA TRADICIONAL MADRILENYA

BASTAIX

c/ Ases, núm. 5 (Fossar de les Moreres)

Barcelona

Telf. 935005030

http://www.bastaix.com/

LOCAL

El nom d’aquest restaurant fa honor als bastaixos que van portar les pedres per construir la catedral de Santa Maria del Mar. El restaurant està ubicat en una privilegiada situació al Fossar de les Moreres. És un local petitó però no tant com sembla... amaga un pis inferior. Al pis de baix, a sota el nivell del terra, la sala és àmplia i molt tranquil·la. Sonen diferents tipus de música que ens agraden: rock de diferents èpoques a un volum moderat i correcte. La decoració és molt acurada, amb materials orgànics: taps de suro, caixes de vins, un mirall antic. A les parets, quadres amb il·lustracions de diversos artistes més aviat coloristes. Les taules són de fusta, sense tovalles, i constatem que les netegen després de cada client. Terra i parets de pedra.

Al migdia, al pis de baix hi entra llum natural provinent d’una obertura que connecta amb el pis superior. Des de la nostra taula, fins i tot hi podem veure la catedral de Santa Maria del Mar. Encara que sembli estrany, no és un lloc excessivament turístic.

ELABORACIÓ

La carta consta bàsicament de dues pàgines. En una pàgina hi ha diferents tipus d’embotits i de formatges amb l’opció d’agafar taules. A la segona pàgina hi ha amanides i plats més elaborats però, pels preus, ja et fas a la idea que serà rollo tapa. Ens decantem per la segona opció per fer-ho variat. Quan arriben els plats, confirmem les nostres sospites: les racions són més aviat minses. Això sí, s’ha de reconèixer que tots són bons, ben elaborats i imaginatius. Alguns dels plats que hem agafat són: aletes de pollastre amb salsa de soja, coca amb sardina fumada, ceba caramel·litzada i tomàquet, favetes a la menta amb pernil, mini-hamburgueses...

El pa és l’única nota negativa de l’àpat. Panarres com som, és un detall que valorem i que creiem que tots els restaurants haurien de cuidar. Per beure, agafem un vi del Montsant, el Vespres, un vi amb 8 mesos de bóta que es noten al paladar i que ens ha agradat força a tots dos.

Les postres prometien ser espectaculars amb un nom com ara llamborda de xocolata amb maduixes. Ens ha agradat però sense tirar-hi coets. Ha resultat ser una mena de coulant però sense la gràcia de la xocolata desfeta de dins.

SERVEI

Tracte correcte, sense escarafalls. Tan sols un petit incident a l’hora de les postres. Després d’esperar-nos força estona, hem acabat pujant al pis superior i hem descobert que tots els cambrers estaven dinant, deixant les taules desateses. Nosaltres hem acabat demanant les postres però ens hem estimat més estalviar-nos els cafès. Altres taules, sense tanta paciència, han marxat.

QUALITAT/PREU

Car. Els plats estan molt ben elaborats i amb productes de qualitat però, si vols atipar-te, t’has d’escurar fort la butxaca. I, de platet en platet, la nota es va engreixant que fa por. No hem acabat d’entendre si hi havia menú, en tot cas, a nosaltres no ens l’han ofert. Per resumir-ho, no és un lloc d’aquells on anar amb els pares o amb gent de vida. Amb tot, una bona opció per un dia de poca gana o un sopar frugal.

TIPUS DE CUINA: CUINA CATALANA AMB TOC DIFERENCIAL

CAL FARRAGETES

CAL FARRAGETES

c. Coll núm. 7

Tuixent

Telf. 973370034
http://www.calfarragetes.com/

LOCAL

Aquest restaurant es troba ubicat al primer pis d’una casa rural del centre del poble. A la planta baixa hi ha un bar i una botigueta de productes locals. Al restaurant, hi predomina l’ambient de muntanya, molt acollidor i ben decorat. Tuixent era el bressol de les cèlebres trementinaires, és a dir, de les dones que es dedicaven a recollir herbes de la zona per vendre-les arreu de Catalunya. El Josep, el propietari del restaurant, és hereu d’aquesta tradició i això es nota en els quadres d’herba seca que decoren tot el local. Un piano antic, taules i cadires de fusta clara, llums tiffany... cada detall és una font de caliu. Els serveis, però, necessiten una petita renovació: rentar-te les mans amb aigua freda quan a fora està nevant fa una mica de mandra. Això sí, el menjador gaudeix de molta llum natural que entra per un finestral que emmarca el paisatge de la zona.

ELABORACIÓ

Sense destacar per la seva originalitat, alguns plats són bons i altres molt bons. De primer, les amanides són molt completes i molt coloristes, lluny d’una clàssica i avorrida amanida verda. També de primer, destaca la varietat local del trinxat, que aquí s’anomena Trinxat del Cadí i que depenent de l'època se serveix amb pebrot i coliflor confitat, tradicional de la zona. De segon, destaquen els estofats, amb els peus de porc com a plat estrella. El vi de la casa és més aviat vulgar. Per postres, festa grossa: el iogurt d’ovella ens torna bojos, sobretot per la confitura de maduixa casolana que l’acompanya. Per acabar d’arrodonir l’àpat, res millor per pair que una tisana d’herbes del Cadí!! Deixeu-vos seduir per una “bon profit”, “muntanyenca”, la “fresca”... Si us agraden, en podeu comprar una bossa a la botiga.

SERVEI

Tracte molt familiar. La mestressa, la Irene, és una dona afable i decidida. Us atendrà molt correctament des del principi fins al final. El seu marit és una mica més eixut.

QUALITAT/PREU

El menú de migdia és de 14€ tant dissabte com diumenge. Els paguem molt de gust tenint en compte la quantitat i la qualitat del menjar.

TIPUS DE CUINA: CUINA TRADICIONAL CATALANA