GASTROMAQUIA

c/ Pelayo, 8

Madrid

Telf. 915 52 64 13

LOCAL

Després de donar unes quantes voltes per Chueca, acabem trobant el carrer Pelayo. És fosc, fa fred... i queda una mica apartar del bullici del barri. Hi ha poca il·luminació pública i en general el carrer es veu un xic deixat. Per aquest motiu, quan trobem el Gastromaquia, ens sentim una mica cohibits. Entrem? No entrem? L’entrada és petitona i poc vistosa, cosa que no ens permet avaluar l’interior. Al final acabem fent el cor fort, la crítica de la guia ens ha desvetllat el cuquet.

Un cop a dins, el local és més o menys acollidor, intenta ser modernet sense arribar a aconseguir-ho, amb decoració diguem-ne minimalista. La primera pega visible és que l’espai està excessivament aprofitat, amb capacitat per poc més de vint-i-cinc comensals. Seiem en una taula petita tocant a la paret, la típica paret esquitxada per una infinitat de sucs i salses.

Al cap de poca estona, el local s’omple de gom a gom, grans grups fan cua a l’entrada i l’Hugo, el propietari del negoci, ha de refusar molta clientela.

LA TECA

Els plats tenen la marca de l’autor i l’Hugo sap molt bé quins aconsellar-te. Per començar, dos entrants: guacamole (una mica massa suau pel nostre gust) i mi-cuit de foie. Seguidament, musclos amb una picada que incorpora el curry com a nota de l’autor. Falta el plat estrella del local: pop a la gallega amb espuma de patata (l’espuma realment molt ben aconseguida). De postres, ens decantem per xocolata calenta amb oli d’oliva i sal gruixuda. L’Hugo encara ens obsequia amb un sorbet de mojito espectacular!! Sort que no ens hem quedat sense provar-lo.

Tots aquests plats, avui en dia potser ja ens ressonen una mica, però nosaltres va ser la primera vegada que ens els trobàvem en una carta i, en aquell moment, ens van semblar originals. L’Hugo forma part d’una fornada de cuiners molt concreta que van ser molt innovadors en el seu moment i que mica en mica han hagut d’anar trobant una veu pròpia.

SERVEI

Quan arribem, l’Hugo de seguida ens demana si tenim taula reservada i d’on som. Quan li diem d’on venim, es posa a riure amb les mans al cap. Resulta que va estudiar a la mateixa escola que nosaltres, que tenim amics en comú i que estiuegem al mateix poble. Encara que tingui totes les taules reservades, no ens vol deixar marxar. Ens esperem una mica i ens aconsegueix una taula. A partir de llavors, ja som com de la família.

Al llarg del sopar, veiem que fa la mateixa pregunta a tots els clients “¿de dónde sois?” i això li serveix d’esquer per establir relacions, punts en comú i acabar semblant col·legues de tota la vida. A nosaltres ens fa sentir còmodes i divertits, però no a tothom li deu resultar simpàtic el seu mode “enrotllat” ni sentir-se dir tío cada deu segons.

L’Hugo fa un desplegament de generositat a totes les taules. A nosaltres, ens regala unes postres. A la taula del costat, ofereix cava als clients i brinda amb ells per a què tinguin un bon viatge de tornada mentre els convida a casa seva a la propera visita al país. A l’entrada, ofereix tot tipus d’aperitius a les persones que fan cua per entrar al restaurant.

En resum, l’Hugo és un espectacle i una de les gràcies del restaurant.

QUALITAT/PREU

El sopar no surt barat, això sens dubte, però està clar que pagues per menjar cuina d’autor. Quan veiem la nota, ens fa mal, però no ens podem queixar.

  

TIPUS DE CUINA: CUINA D’AUTOR