Carrer
Església, núm. 7
l’Escala
Telf. 972 77
02 19
LOCAL
Tenim una vella relació amb aquest
hostal. Uns quants anys enrere ens hi havíem hostatjat però, per temes de
logística, no hi havíem arribat a fer cap àpat. Després el vam veure recomanat
als mitjans de comunicació més d’una vegada i ens havia sabut greu no haver-hi
menjat. A la tarda, quan a la botiga d’anxoves els hi hem demanat una
recomanació per anar a sopar, ens l’han tornat a esmentar. Així doncs, ja no
podíem fer més el despistat.
El local no és a primera línia de mar
i l’entrada no és del tot atractiva. S’ha d’entrar per l’hostal, però des de
les finestres del carrer ja es pot veure l’ampli i acollidor menjador, de
decoració del tot rústica amb cadires de fusta, parets de pedra, quadres de
bodegons i companyia, tovallons i estovalles de roba. El típic restaurant que,
si no fos que estem a l’Escala, et pensaries que hi fan carn a la brasa sense
aturador.
Està al davant de la casa natal de
l’avi Xexu, un compositor de sardanes escalenc.
No s’ha de confondre El Roser amb El
Roser II, on potser s’hi menja tant o més bé, no ho sabem, però és el
restaurant dels fills.
LA TECA
Ens decidim per fer un sopar de tapes
marineres, algunes de més tradicionals i d’altres de més innovadores que formen
part de l’apartat “La taverna de l’Avi Xexu”. D’entre les més estàndards
escollim el peixet fregit, les gambes a l’allet i les cloïsses a la marinera.
Totes molt ben elaborades, a més, el peixet fregit no és tan sols un plat de
sonso i avall sinó una bona varietat de peixos. Seguim amb un tàrtar de tonyina
amb ou i sushi de salmó. Ens sorprèn, sobretot el sushi de salmó, amb l’arròs
al punt de cocció i un gust d’alga molt intens. I ho arrodonim amb un montadito
d’escalivada amb bacallà al pil-pil i, com no pot ser d’altra manera, anxoves
de l’Escala.
La patrona ens ha dit que amb aquestes
tapes potser faríem una mica salat però sort que no li hem fet cas. Així encara
tenim forces per encarar la traca final: de postres compartim l’assortiment de
pastissos i fem diana. A més, entre l’última tapa i les postres, encara ens han
ofert un gotet de mousse de xocolata amb melmelada de la casa.
Realment acabem l’àpat molt satisfets.
SERVEI
Molt correcte i excepcionalment
atents. Et canvien el plat constantment perquè sempre el tinguis lliure de
closques. Estan atents a qualsevol petició que tinguis, ja sigui d’aigua, pa o
qualsevol cosa que els hi demanis. Ens han atès tres persones: un cambrer molt
servicial, la cunyada de l’amo més riallera i desenfadada i la mare de l’amo
(?), una mica més eixuta i amb caràcter.
QUALITAT/PREU
Els sopars de tapes sempre fan de mal
valorar... la tapa més barata que vam demanar va costar 2€ i la més cara 5€.
Pel nostre gust i gana, no són racions pantagruèliques ni tampoc escadusseres.
Ara bé, la qualitat és molt alta i, les tapes de “la taverna d’en Xexu”, d’una
gran elaboració. Així que, tenint en compte la relació qualitat preu, no hi ha
dubte que es tracta d’un lloc econòmic.
TIPUS DE CUINA: CUINA TRADICIONAL AMB
PETITES NOTES D’AUTOR I ESPECIALITAT DE PEIX
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada