CASA RUDES

c/ Major, núm. 10

Sant Joan de les Abadesses

Telf. 972 72 01 15

http://www.casarudes.com/

LOCAL

Hi anem a espetegar de pura casualitat tot passejant per la zona més turística del poble, després de visitar el conjunt arquitectònic i el centre d’interpretació del mite del Comte Arnau. Ens deixem seduir pels plats que llegim al menú i per l’encant del local, encara que tot just estiguem a fora. I és que Casa Rudes no és tan sols un restaurant sinó també una agrobotiga de productes locals. Com diu ben clar al cartell, va ser fundada l’any 1893. Un cop som dins, hem de creuar la botiga i arribem a una sala no gaire gran, amb capacitat per trenta comensals. L’ambient és d’allò més acollidor, amb les seves rajoles de ceràmica, les parets de color groc cridaner i blau que fan joc amb el mobiliari de fusta antic i alguns objectes decoratius de temps enrere. En resum, ens sentim una mica com si estiguéssim dinant al menjador de casa els avis.

Per tot arreu es fan ressò del seu interès pels productes locals

LA TECA

Els primers són tan suggerents que tenim vertaders problemes per decidir-nos. Tots els plats estan elaborats amb productes locals però amb un toc innovador que els fan molt atractius. Després de molt rumiar-ho, ens decantem per una amanida freda de fesolets de santa pau amb botifarra negra i vinagreta de mostassa i paté artesà amb torradetes. Els fesolets, no cal dir-ho, boníssims i molt refrescants en el format amanida. El paté potser una mica massa contundent però molt bé com a entrant.

De segon, fem una vedella amb bolets i una llangonisseta de bolets amb patates. La llangonisseta (que a casa meva en diem “senyora botifarra”) guanya el primer premi.

A les postres potser els hi manca un xic més d’originalitat. Agafem crema catalana i mató. El mató se serveix esmicolat en una copa i, tot i que és prou bo, n’hem menjat de millors.

Per pair, ens prenem un parell de tisanes que hem vist que fa un noi del poble. Un fi de festa excel·lent.

SERVEI

És un dia entre setmana i hem de dir que el menjador està quasi buit, per tant, tenim el servei abocat totalment a nosaltres. El tracte és tan o més familiar que el local. Fins i tot comentem tots plegats algunes de les notícies més rocambolesques que anuncien pel televisor. Tots els treballadors que hem pogut veure semblen de la família.

QUALITAT/PREU

Hi anem un migdia d’entre setmana. El preu del menú és molt econòmic i s’ha de dir que sortim del tot satisfets i amb les expectatives complertes.

TIPUS DE CUINA: CUINA CATALANA DE PROXIMITAT

EL VELÓDROMO

c/ Muntaner, núm. 213

Barcelona

Telf. 934 306 022

LOCAL

El Velódromo és el típic restaurant que surt a totes les guies sobretot, i bàsicament, per la pàtina d’història que ha conservat el local. Es veu que va estar tancat durant una temporada i que des de fa uns quants anys ha pogut tornar a obrir portes gràcies a la cerveseria Moritz. En resum, el Velódromo és un cafè/restaurant d’aquells d’abans, tipus Quatre Gats, El Gran Cafè, el Cafè de l’Òpera, etc. De totes formes, no és tan cèntric com els altres i això fa que sigui menys turístic. Sobre la decoració: sala gran amb tribuna, mobiliari i parets de color verd oliva sense repintar, algun objecte antic, fusta fosca, voluptuosos llums al sostre, barra amb el respectiu botellam al darrere. Sí, exacte, sembla que estiguis a dins d’aquell quadre de Manet.

LA TECA

Una carta molt variada amb alguns plats més contundents i altres fórmules més lleugeres. Veiem que tenen una bona representació de productes de tot el país català i això, no ho podem evitar, sempre ens embadaleix.

Ara bé, val a dir que aquesta vegada ens hem demanat tres tapes com a entrant i cap de gaire nostrada. Els pimientos de padrón i les braves... tan de gust que venen quan són ben calentes i ens ho han servit tot un pèl fred. A la carta especificava que es tractava dels autèntics pimientos de padrón però, noi, què se n’ha fet dels que ens menjàvem fa pocs anys enrere? No ens deixem enganyar, els veritables pimientos de padron que unos pican y otros non, aquells que anàvem a comprar com si fos una fruita exòtica en una botigueta de l’estació de Sants, aquells pebrots ja fa temps que han passat a la història! També hem demanat una tapeta de lacon per acabar-ho de fer més gallec. Per sorpresa nostra, l’han tallat d’una mena de màquina antiga que tenien just al nostre darrere. Realment era gustós.

De segon, ens hem demanat una de les especialitats de la casa: ous estrellats amb botifarra de perol. Un plat deliciós, calòric i molt contundent que prou feines hem tingut per acabar-nos.

Per fer-ho baixar tot, dos orujos ben carregadets per continuar amb el rampell gallec.

SERVEI

Com que ens ha vist vacil·lar a l’entrada del restaurant, el noi ens ha vingut a convèncer de seguida amb aire salamero sense arribar a cebós. Primer hem demanat mirar la carta i, després d’alguns estira i arronses, ens hem decidit. Servei molt correcte amb brometes mesurades incloses (avui érem dues noies).

QUALITAT/PREU

Anteriorment, hi havíem anat a esmorzar i, per una flauteta de bon pernil, la clavada va ser considerable. Aquesta vegada ens hi hem tornat a acostar perquè havíem llegit en una guia que, als migdies, feien plats combinats per un preu molt econòmic. Bé, a la carta no hi hem sabut veure cap plat combinat ni menú, cosa que sempre fa encarir un xic la nota. El dinar no ens ha sortit del tot barat però s’ha de reconèixer que hauria pogut ser pitjor, sobretot tenint en compte l’acudit dels orujos.

TIPUS DE CUINA: CUINA CATALANA I D’ARREU