EL VELÓDROMO

c/ Muntaner, núm. 213

Barcelona

Telf. 934 306 022

LOCAL

El Velódromo és el típic restaurant que surt a totes les guies sobretot, i bàsicament, per la pàtina d’història que ha conservat el local. Es veu que va estar tancat durant una temporada i que des de fa uns quants anys ha pogut tornar a obrir portes gràcies a la cerveseria Moritz. En resum, el Velódromo és un cafè/restaurant d’aquells d’abans, tipus Quatre Gats, El Gran Cafè, el Cafè de l’Òpera, etc. De totes formes, no és tan cèntric com els altres i això fa que sigui menys turístic. Sobre la decoració: sala gran amb tribuna, mobiliari i parets de color verd oliva sense repintar, algun objecte antic, fusta fosca, voluptuosos llums al sostre, barra amb el respectiu botellam al darrere. Sí, exacte, sembla que estiguis a dins d’aquell quadre de Manet.

LA TECA

Una carta molt variada amb alguns plats més contundents i altres fórmules més lleugeres. Veiem que tenen una bona representació de productes de tot el país català i això, no ho podem evitar, sempre ens embadaleix.

Ara bé, val a dir que aquesta vegada ens hem demanat tres tapes com a entrant i cap de gaire nostrada. Els pimientos de padrón i les braves... tan de gust que venen quan són ben calentes i ens ho han servit tot un pèl fred. A la carta especificava que es tractava dels autèntics pimientos de padrón però, noi, què se n’ha fet dels que ens menjàvem fa pocs anys enrere? No ens deixem enganyar, els veritables pimientos de padron que unos pican y otros non, aquells que anàvem a comprar com si fos una fruita exòtica en una botigueta de l’estació de Sants, aquells pebrots ja fa temps que han passat a la història! També hem demanat una tapeta de lacon per acabar-ho de fer més gallec. Per sorpresa nostra, l’han tallat d’una mena de màquina antiga que tenien just al nostre darrere. Realment era gustós.

De segon, ens hem demanat una de les especialitats de la casa: ous estrellats amb botifarra de perol. Un plat deliciós, calòric i molt contundent que prou feines hem tingut per acabar-nos.

Per fer-ho baixar tot, dos orujos ben carregadets per continuar amb el rampell gallec.

SERVEI

Com que ens ha vist vacil·lar a l’entrada del restaurant, el noi ens ha vingut a convèncer de seguida amb aire salamero sense arribar a cebós. Primer hem demanat mirar la carta i, després d’alguns estira i arronses, ens hem decidit. Servei molt correcte amb brometes mesurades incloses (avui érem dues noies).

QUALITAT/PREU

Anteriorment, hi havíem anat a esmorzar i, per una flauteta de bon pernil, la clavada va ser considerable. Aquesta vegada ens hi hem tornat a acostar perquè havíem llegit en una guia que, als migdies, feien plats combinats per un preu molt econòmic. Bé, a la carta no hi hem sabut veure cap plat combinat ni menú, cosa que sempre fa encarir un xic la nota. El dinar no ens ha sortit del tot barat però s’ha de reconèixer que hauria pogut ser pitjor, sobretot tenint en compte l’acudit dels orujos.

TIPUS DE CUINA: CUINA CATALANA I D’ARREU