dimecres, 29 d’abril del 2015

CASA RUDES

c/ Major, núm. 10
Sant Joan de les Abadesses
Telf. 972 72 01 15
http://www.casarudes.com/

LOCAL
Hi anem a espetegar de pura casualitat tot passejant per la zona més turística del poble, després de visitar el conjunt arquitectònic i el centre d’interpretació del mite del Comte Arnau. Ens deixem seduir pels plats que llegim al menú i per l’encant del local, encara que tot just estiguem a fora. I és que Casa Rudes no és tan sols un restaurant sinó també una agrobotiga de productes locals. Com diu ben clar al cartell, va ser fundada l’any 1893. Un cop som dins, hem de creuar la botiga i arribem a una sala no gaire gran, amb capacitat per trenta comensals. L’ambient és d’allò més acollidor, amb les seves rajoles de ceràmica, les parets de color groc cridaner i blau que fan joc amb el mobiliari de fusta antic i alguns objectes decoratius de temps enrere. En resum, ens sentim una mica com si estiguéssim dinant al menjador de casa els avis.
Per tot arreu es fan ressò del seu interès pels productes locals

LA TECA
Els primers són tan suggerents que tenim vertaders problemes per decidir-nos. Tots els plats estan elaborats amb productes locals però amb un toc innovador que els fan molt atractius. Després de molt rumiar-ho, ens decantem per una amanida freda de fesolets de santa pau amb botifarra negra i vinagreta de mostassa i paté artesà amb torradetes. Els fesolets, no cal dir-ho, boníssims i molt refrescants en el format amanida. El paté potser una mica massa contundent però molt bé com a entrant.
De segon, fem una vedella amb bolets i una llangonisseta de bolets amb patates. La llangonisseta (que a casa meva en diem “senyora botifarra”) guanya el primer premi.
A les postres potser els hi manca un xic més d’originalitat. Agafem crema catalana i mató. El mató se serveix esmicolat en una copa i, tot i que és prou bo, n’hem menjat de millors.
Per pair, ens prenem un parell de tisanes que hem vist que fa un noi del poble. Un fi de festa excel·lent.

SERVEI
És un dia entre setmana i hem de dir que el menjador està quasi buit, per tant, tenim el servei abocat totalment a nosaltres. El tracte és tan o més familiar que el local. Fins i tot comentem tots plegats algunes de les notícies més rocambolesques que anuncien pel televisor. Tots els treballadors que hem pogut veure semblen de la família.

QUALITAT/PREU
Hi anem un migdia d’entre setmana. El preu del menú és molt econòmic i s’ha de dir que sortim del tot satisfets i amb les expectatives complertes.


TIPUS DE CUINA: CUINA CATALANA DE PROXIMITAT


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada